dàtil

étymologie

• (1249) du latin dăcty̆lu(m) ; cat. > esp. dátil

dàtil

• singulier : dàtil [ˈdatil]
• pluriel: dàtils [ˈdatils]

substantif masculin

1. bot. datte

citations, exemples, locutions

• dàtil de mar

références

• Gran diccionari de la llengua catalana, Grup Enciclopèdia Catalana [en ligne]